CÒDEX SINAITICVS
El professor Vincent Lambert rep una estranya visita al seu despatx del departament d’Economia de La Sorbonne, a Paris, una tarda freda i plujosa del mes de novembre. Herr Wolfgang Klaus Schröeder, un adinerat col·leccionista suís, li proposa un encàrrec: aconseguir-li el Còdex Sinaiticvs original a canvi de dos coma cinc milions d’euros. El Còdex Sinaiticvs, considerat com la Bíblia més antiga del món, és un manuscrit de gran valor. Es troba dividit en quatre fragments, i localitzat en quatre indrets diferents: a la British Library de Londres, a la biblioteca nacional russa de Sant Petersburg, a la biblioteca central de la universitat de Leipzig i a la biblioteca del monestir de Santa Catalina, a Egipte, a peus del mont Sinaí. Aviat, però, a Londres, se’n durà a terme la seva digitalització al complet.
Què passaria si Vincent Lambert no fos l’única persona a qui se li hauria encomanat d’aconseguir el Còdex? I si la Die Mannschaft, una organització molt poderosa de la que se’n tenien no pocs indicis i sospites que podien ser al darrera dels robatoris d’obres d’art dels museus més importants d’arreu del món, li anés seguint les passes de ben aprop? La sobtada mort, accidental o no, d’un vell i apreciadíssim amic del professor Lambert i el segrest de Monique, la seva parella, faran que es culpabilitzi d’haver acceptat aquell maleït encàrrec.
CÒDEX VATICANVS
Vincent Lambert és víctima de xantatge i d’extorsió per part de la Die Mannschaft; aquella organització criminal de la qual no n’hauria volgut sentir mai a parlar. La cobdícia, altre cop, posada de manifest amb males praxis, pel suís Wolfgang Klaus Schröeder, farà que el professor de La Sorbonne de Paris, Vincent Lambert, no tingui més remei que desplaçar-se fins a Ciutat del Vaticà, a Roma, per tal d’aconseguir-li un vell anhel a l’alienat i psicòpata suís per a la seva col·lecció particular: el Còdex Vaticanvs. Dues vides corren perill, a banda de la seva pròpia, si no aconsegueix aquest difícil, per no dir impossible encàrrec.
A Florència, capital de la Toscana i ciutat originària del moviment artístic del Renaixement, els rajos de sol no aconseguien penetrar l’espessa capa de boira amb la que s’havia despertat la ciutat, fins a darrera hora del matí. Aquesta, ja s’anava esvaint tot resseguint-ne la llera del riu Arno, fins a deixar-ne al descobert, la silueta d’un cos inert penjat i brutalment esquarterat al Ponte Vecchio. A dins d’una de les butxaques del cadàver, una nota de text assenyalava directament al professor Vincent Lambert com a responsable de la seva mort. Domenico Peruzzi, prefecte de la gendarmeria italiana, immers de ple en la investigació del cas Gabbia, anava desbordat.
CÒDEX GIGAS
La Bíblia del Diable
El trasllat al mes de setembre de 2007 del Còdex Gigas, conegut com la “Bíblia del Diable”, des de la Biblioteca Nacional d’Estocolm, al Klementinum de Praga, es va produir sota estrictes mesures de seguretat. El Còdex Gigas, que data de principis del segle XIII, no només és considerat com el manuscrit medieval més gran del món, sinó que acull, en les seves més de sis-centes pàgines, coneixements de ciència i de màgia, en el qual cada il·lustració suposa un portal a un descobriment que oscil·la entre allò que es considera diví o prohibit. Després de tres-cents cinquanta-vuit anys a Suècia, la Biblioteca Nacional de Praga acolleria el Còdex per a una exposició temporal, des del mes de setembre de 2007 fins al mes de març de 2008, marcant-ne el seu retorn des que va ser pres com a botí de guerra per les tropes sueques al final de la Guerra dels Trenta Anys.
La trucada que va rebre el professor Lambert al seu despatx de La Sorbonne no va ser pas casual. El seu company de facultat, Konrád Stepánek, director general de la Biblioteca Nacional, va ser trobat sense vida per una parella de turistes belgues que, aliens a tot, varen matinar per tal de poder ser els primers a pujar a la torre del rellotge astronòmic de Praga. El cos, assegut, emmordassat i lligat de mans i peus a la cadira, l’havien torturat i cegat d’una manera atroç; el que en suposava la recreació de l’escena d’un crim comès molts anys enrere.
EL DUX DE VENÈCIA
Al llarg dels segles, la ciutat de Venècia es va transformar en un important territori des d’un punt de vista estrictament comercial, esdevenint-ne un pont entre Europa i Orient gràcies a la seva ubicació estratègica al Mar Adriàtic; ja que en controlava els mercats d’espècies, de la seda i dels esclaus. La ciutat va evolucionar des d’un assentament bizantí, nodrit d’habitants que fugien de les invasions bàrbares i que trobaven refugi en algun dels illots de la llacuna, fins al punt d’arribar a convertir-se en la poderosa república marítima independent, coneguda en aquells temps com a “La Serenissima”; que va dominar el comerç mediterrani i la Ruta de la Seda fins al seu declivi l’any 1797, amb la invasió de Napoleó. Venècia s’organitzava fins aleshores, i durant més de mil anys, com a una ciutat-estat, amb un sistema de govern liderat per un dux o doge, càrrec que encarnava la continuïtat, així com el símbol de la sobirania i la independència de la República de Venècia.
A la vista de la seqüència de les esgarrifoses fotografies del cos mutilat que els carabinieri li mostraven al professor Lambert, aquest no podia acabar de creure’s que el cos decapitat trobat a les escales del Palazzo Ducal fos, precisament, el del marescialli Pietro Matteo Faliero, del Gruppo Investigazione Criminalità Organizzata, amb qui el professor havia coincidit el dia abans. Resulta curiós, com a mínim, o potser que es tractés d’una mera macabra coincidència, el fet que Marino Faliero, dux de Venècia l’any 1355, fos decapitat en el mateix indret i mutilat en públic com a escarni.
